Últimament parlar d’innovació està de moda. Però al parlar-ne sabem exactament que vol dir ? El ADN de la innovació és radicalment pràctic, innovar requereix que tots els avenços i soluciones puguin ser traslladats al mercat o al servei públic.  

La innovació es també aplicable al sector social, un sector emergent, amb gran potencial de creixement a la empresa i a l’administració pública. La innovació en el sector social s’enfronta als reptes comuns de la innovació:

• Innovar de forma estratègica, central i sistematitzada, millorant l’eficiència i l’eficàcia.
• Orientació als resultats.
• Oberta, per una millor fluïdesa de les idees.

Entre les tendències més actuals d’innovació destaca la innovació oberta  que busca sumar talent extern al talent intern de les organitzacions per  innovar millor i més ràpidament. També és imprescindible que a l’hora d’innovar aconseguim una barreja de visiones i disciplines que ens faciliten l’abordatge  de forma sistemàtica, amb mètodes que ens portin a qüestionar les ortodòxies de gestió.

Per tant, el sector social ha d’incorporar sistemàtiques que facin emergir idees creatives i projectes innovadors sense perdre l’orientació estratègica. Això implicarà propostes de canvi i l’entrada de nous actors que dinamitzaran el sector i potenciaran els serveis i el quadre general de sostenibilitat tenint en compte diferents factors que han d’ajudar al gestor públic a crear eines facilitadores:

• Dinàmiques de trobades empresarials.
• Potenciar la formació interdisciplinària.
• Fomentar la internacionalització.
• Facilitar la recerca enfocada a la solució dels reptes socials.
• Fomentar les xarxes i aliances per aprofitar l’economia d’escala
• ...

Com a societat i com a país tenim el repte de prioritza el sector social, un sector en fase de creixement i que ha d’introduir la innovació  en la seva cultura com la seva principal font de valor.

Font: Quaderns d’Acció i Ciutadania núm. 8 de maig de 2010